Baarle-Nassau i Baarle-Hertog

Com ja he dit, jo sóc un defensor potser massa afèrrim de la Unió Europea. Em sento ciutadà d'Europa i considero cada racó tant a prop com molts dels barris de Barcelona. I gràcies a la meva afició a viatjar, però sobretot a les companyies de vols econòmics i als amics que tinc i he tingut escampats per europa puc parlar de llocs que val la pena conèixer. Per això de tant en tant vull presentar d'algún lloc d'aquests.
Per culpa de l'aclamació popular, he decidit escriure-ho a hores de feina...
El primer de tots és/són Baarle Nassau i Baarle-Hertog, una/dos viles de Bèlgica i Holanda, amb un mapa més complicat que una partida de Catàn de 6 persones. La situació real és que és un troç de Bèlgica dins d'Holanda (fins aquí podeu dir, vés com Llívia!), però dins el troç de Bèlgica hi ha petites regions holandeses. (en el mapa en verd Bèlgica i en taronja holanda). I tot això passa enmig del poble.

La història d'aquest lloc és una mica complicada, es remonta a l'edat mitja, i té a veure amb herències, compres, vendes, conquestes i altres coses que feien els nobles quan s'avorrien, és a dir sempre. No m'enrotllaré amb la història, si la voleu conèixer millor consulteu: http://ontology.buffalo.edu/smith/baarle.htm
Per mi és l'exemple més estúpid d'una frase dita un cop per un periodista que no recordo qui és i molt menys com es diu.

"Les fronteres d'Europa s'han dibuixat amb la sang dels soldats i les ejaculacions dels reis"

La visita a aquesta/es viles, no té realment interès monumental-turístic o com se li vulgui dir. La guia michelin de casa no li dóna cap estrella (també té més de 20 anys la guia, potser ho han canviat). Realment, veure fronteres passant pel mig de carrers, pel mig de supermercats, o pel mig de cases és realment curiós, més enllà de visitar catedrals, temples o muntanyes espectaculars.

Amb la Unió Europea molts dels problemes que havia hagut de patir el poble s'han solucionat, com per exemple, el fet de pagar trucada internacional per a trucar al teu veí, el recorregut de dies/setmanes per a una carta que acabava a 50 metres de l'origen,... Però encara continua la duplicitat d'escoles, de policies, d'ajuntaments, ... per a una vila de molts pocs milers d'habitants.


Per desgràcia per a alguns també s'han acabat molts dels tripijocs que havien fet servir per a enriquir-se a costa de buits legals. Com per exemple, el fet de posar la porta a Bèlgica, però tenint la majoria de la casa a Holanda. Així ni la policia belga, ni la policia holandesa podien escorcollar la casa. O situacions gracioses, com el fet que la policia belga va obligar als assistents a una sessió d'una película massa pujada de to pels estàndards belgues, a seure només al costat holandès de la sala.

Si mai aneu per aquella zona, (Bravant, sud d'holanda/nord de bèlgica) us recomano passar-vos per aquest més que curiós poblet, i veure fins a on pot arrivar l'estupidesa humana.

Atila el ciclista

Fa uns quants segles els bàrbars anaven muntats a cavall i es dedicaven a arrassar els camps i les viles romanes, o si més no això és el que s'ensenya a les escoles. Però des de fa uns mesos, pel què llegeixo i sento, hi ha hagut una reencarnació de bàrbars en forma de ciclistes que han vingut a torbar la tranquilitat de Barcino. Peatons indignats reclamen el dret a que es respecti el seu espai, la seva acera, que es troba ocupada per hordes de bàrbars muntats en bicicletes. No puc negar que no hi hagi gent que no compleixi la nova ordenança de circulació, i tampoc no puc negar que jo no em salti jo mateix alguna norma, que és la de no creuar en vermell. Ja he estat escridassat per això una vegada. Però es mira malament al ciclista que passa en vermell o fins i tot li diu alguna cosa, mentre a la vegada i al costat d'ell hi ha 8 ò 10 peatons que també passen en vermell. Jo cada dia agafo la bicicleta, i encara no hi hagut dia que no hagi fet sonar el timbre per reclamar a algún peató que s'aparti del carril bici. Per no dir l'ús que en fan molts vehicles del carril bici com a lloc de parada . Tant cotxes privats, fins i tot davant d'una guàrdia urbana impassible; com serveis de neteja municipals (tot i tenir un lloc per parar a 4 metres de la brossa que hi ha a les cantonades de Barcelona, però no han de parar davant); o fins i tot l'ocupació per part de la pròpia guàrdia urbana. El carril bici és un bon lloc per deixar el cotxe patrulla, per fer parar a algú mentre se li demana la documentació i també per col·locar-se al bell mig a l'hora de dirigir el trànsit, no fós cas que molestéssim els peatons o els cotxes. Potser abans de queixar-se d'algunes infraccions que fan els ciclistes, cal ser concient que més del 90% de la gent fa infraccions lleus quan va a peu i amb cotxe, i no s'omplen diaris ni telenotícies amb això.

Un peató que també va en bicicleta i en cotxe

Sobre la selecció genètica II

Hi haurà gent que potser ho trobarà exagerat , però la vida de milions de persones depèn de medicaments i no per fer front a agents externs, sinó per a tractar malalties genètiques. Aquestes malalties són cròniques, per tant són molts diners i potser molt temps i sacrifici amb operacions i tractaments que s'acabaran gastant per a paliar aquesta enfermetat causada potser per un simple atzar del 50%, 25% o inferior de probabilitats que una de les dues còpies gèniques dels teus progenitors hagi acabat formant part de tu. Un simple event a l'atzar pot condicionar la vida d'una persona. Fa anys potser éren poques les persones que necessitaven de tractaments de per vida, però cada cop són més i més. Així que perquè no anar a l'arrel del problema i sel·leccionar ja els embrions que no tindràn aquesta malaltia? Això es pot fer quan l'embrió fa poc temps que s'ha començat a formar, quan té una simple forma de pilota. Crec que si algú troba pegues ètiques a això, és que poca ètica té, doncs moltes més desgràcies passen al món a nens i no tant nens nascuts des de fa anys, com ens haguem de preocupar de l'ètica de decidir si una pilota invisible a l'ull humà té dret a viure o no. Que seria una possible vida que no es deixa desenvolupar? Si es sel·lecciona l'embrió diguem-ne sà, també s'està donant l'oportunitat a una altra vida que es podria desenvolupar millor
I econòmicament? Doncs per mi tot el procés de fecundació in vitro i sel·lecció dirigida de l'embrió 'adient', ho haurien de finançar les administracions públiques. Al cap i a la fi, s'acabaran beneficiant de l'estalvi en operacions, tractaments, medicaments, ... És el mateix cas que les vacunes, es financen públicament (en el cas de països amb sanitat pública clar) aquelles que hi ha estudis que demostren que el cost del subministrament de la vacuna és menor que el cost de la hospitalització i tractament per la malaltia.
Realment espero que en breu temps es pugui desenvolupar la tecnologia que permeti sel·leccionar els embrions 'lliures' de malaties genètiques, i que la societat i la política entenguin que és un benefici per la societat i sobretot pels futurs nadons, i es deixin estar de collonades ètiques embrionàries més properes a l'edat mitja que al segle XXI. I si algú no estigués d'acord amb això i preferís deixar el futur del seu fill de la mà de l'atzar (o de Déu), doncs que es pagués de la seva butxaca el tractament.