Baarle-Nassau i Baarle-Hertog

Com ja he dit, jo sóc un defensor potser massa afèrrim de la Unió Europea. Em sento ciutadà d'Europa i considero cada racó tant a prop com molts dels barris de Barcelona. I gràcies a la meva afició a viatjar, però sobretot a les companyies de vols econòmics i als amics que tinc i he tingut escampats per europa puc parlar de llocs que val la pena conèixer. Per això de tant en tant vull presentar d'algún lloc d'aquests.
Per culpa de l'aclamació popular, he decidit escriure-ho a hores de feina...
El primer de tots és/són Baarle Nassau i Baarle-Hertog, una/dos viles de Bèlgica i Holanda, amb un mapa més complicat que una partida de Catàn de 6 persones. La situació real és que és un troç de Bèlgica dins d'Holanda (fins aquí podeu dir, vés com Llívia!), però dins el troç de Bèlgica hi ha petites regions holandeses. (en el mapa en verd Bèlgica i en taronja holanda). I tot això passa enmig del poble.

La història d'aquest lloc és una mica complicada, es remonta a l'edat mitja, i té a veure amb herències, compres, vendes, conquestes i altres coses que feien els nobles quan s'avorrien, és a dir sempre. No m'enrotllaré amb la història, si la voleu conèixer millor consulteu: http://ontology.buffalo.edu/smith/baarle.htm
Per mi és l'exemple més estúpid d'una frase dita un cop per un periodista que no recordo qui és i molt menys com es diu.

"Les fronteres d'Europa s'han dibuixat amb la sang dels soldats i les ejaculacions dels reis"

La visita a aquesta/es viles, no té realment interès monumental-turístic o com se li vulgui dir. La guia michelin de casa no li dóna cap estrella (també té més de 20 anys la guia, potser ho han canviat). Realment, veure fronteres passant pel mig de carrers, pel mig de supermercats, o pel mig de cases és realment curiós, més enllà de visitar catedrals, temples o muntanyes espectaculars.

Amb la Unió Europea molts dels problemes que havia hagut de patir el poble s'han solucionat, com per exemple, el fet de pagar trucada internacional per a trucar al teu veí, el recorregut de dies/setmanes per a una carta que acabava a 50 metres de l'origen,... Però encara continua la duplicitat d'escoles, de policies, d'ajuntaments, ... per a una vila de molts pocs milers d'habitants.


Per desgràcia per a alguns també s'han acabat molts dels tripijocs que havien fet servir per a enriquir-se a costa de buits legals. Com per exemple, el fet de posar la porta a Bèlgica, però tenint la majoria de la casa a Holanda. Així ni la policia belga, ni la policia holandesa podien escorcollar la casa. O situacions gracioses, com el fet que la policia belga va obligar als assistents a una sessió d'una película massa pujada de to pels estàndards belgues, a seure només al costat holandès de la sala.

Si mai aneu per aquella zona, (Bravant, sud d'holanda/nord de bèlgica) us recomano passar-vos per aquest més que curiós poblet, i veure fins a on pot arrivar l'estupidesa humana.