dilluns, 8 d’octubre del 2007

Sobre la selecció genètica II

Hi haurà gent que potser ho trobarà exagerat , però la vida de milions de persones depèn de medicaments i no per fer front a agents externs, sinó per a tractar malalties genètiques. Aquestes malalties són cròniques, per tant són molts diners i potser molt temps i sacrifici amb operacions i tractaments que s'acabaran gastant per a paliar aquesta enfermetat causada potser per un simple atzar del 50%, 25% o inferior de probabilitats que una de les dues còpies gèniques dels teus progenitors hagi acabat formant part de tu. Un simple event a l'atzar pot condicionar la vida d'una persona. Fa anys potser éren poques les persones que necessitaven de tractaments de per vida, però cada cop són més i més. Així que perquè no anar a l'arrel del problema i sel·leccionar ja els embrions que no tindràn aquesta malaltia? Això es pot fer quan l'embrió fa poc temps que s'ha començat a formar, quan té una simple forma de pilota. Crec que si algú troba pegues ètiques a això, és que poca ètica té, doncs moltes més desgràcies passen al món a nens i no tant nens nascuts des de fa anys, com ens haguem de preocupar de l'ètica de decidir si una pilota invisible a l'ull humà té dret a viure o no. Que seria una possible vida que no es deixa desenvolupar? Si es sel·lecciona l'embrió diguem-ne sà, també s'està donant l'oportunitat a una altra vida que es podria desenvolupar millor
I econòmicament? Doncs per mi tot el procés de fecundació in vitro i sel·lecció dirigida de l'embrió 'adient', ho haurien de finançar les administracions públiques. Al cap i a la fi, s'acabaran beneficiant de l'estalvi en operacions, tractaments, medicaments, ... És el mateix cas que les vacunes, es financen públicament (en el cas de països amb sanitat pública clar) aquelles que hi ha estudis que demostren que el cost del subministrament de la vacuna és menor que el cost de la hospitalització i tractament per la malaltia.
Realment espero que en breu temps es pugui desenvolupar la tecnologia que permeti sel·leccionar els embrions 'lliures' de malaties genètiques, i que la societat i la política entenguin que és un benefici per la societat i sobretot pels futurs nadons, i es deixin estar de collonades ètiques embrionàries més properes a l'edat mitja que al segle XXI. I si algú no estigués d'acord amb això i preferís deixar el futur del seu fill de la mà de l'atzar (o de Déu), doncs que es pagués de la seva butxaca el tractament.

1 comentari:

sukkus ha dit...

Ahí, ahí, que el meu fill no neixi amb la disòstosi cleidocraneal i així m'estalvio una pasta inhumana en dentistes xD. A veure si espavilem.